ARTS ESCÈNIQUES La Serva Padrona ÒPERA

https://www.tresc.cat/f/54890/la-serva-padrona/

ARTS ESCÈNIQUES

La Serva Padrona

ÒPERA

DESCRIPCIÓ

El Teatre de les Comèdies neix amb la voluntat d’oferir òpera a tot els públics. Les obres escollides han estat traduïdes al català per tal que text i música arribin de manera directa, sense la mediatització que suposa el sistema de subtitulació.

Iban Beltran planteja per aquesta òpera un context actual que al·ludeix a la funció metateatral de l’obra original, potencia la intel·ligibilitat del text i dels caràcters, i fa al·lusions a la commedia dell’arte, amb la qual la Serva Padrona té evidents connexions. L’orquestra, amb instruments originals, forma part de l’acció. L’estructura de l’obra i de l’espai escènic permeten la interacció entre públic i artistes.

FITXA ARTÍSTICA

Música: Giovanni B. Pergolesi
Llibret: Gennaro di Federico
Adaptació: Marcel Pascual
Direcció escènica: Iban Beltran
Soprano: Maia Planas
Baríton: Xavier Mendoza
Actor: Arnau Colom

El Teatre de les Comèdies porta al Bartrina “La Serva Padrona”, de Pergolesi, el 22 de juny

http://www.reus.cat/noticia/el-teatre-de-les-comedies-porta-al-bartrina-la-serva-padrona-de-pergolesi-el-22-de-juny

El Teatre de les Comèdies porta al Bartrina “La Serva Padrona”, de Pergolesi, el 22 de juny

Dilluns, 6/06/2016

Imatge d'una representació de

“La Serva Padrona”, una òpera còmica que va causar gran impacte arreu d’Europa durant tot el segle XVIII, arriba al Teatre Bartrina el 22 de juny (21:00 h) en una versió escènica actualitzada pel dramaturg Iban Beltran i amb direcció musical de Marcel Pascual. La soprano Maia Planas, el baríton Xavier Mendoza i l’actor Arnau Colom, acompanyats per una orquestra de cambra amb integrants de primer nivell, són els encarregats de donar vida al popular llibret escrit per Gennaro di Federico i musicat per Giovanni Batista Pergolesi.

La jove companyia Teatre de les Comèdies, sorgida al caliu del Teatre Bartrina, la ciutat de Reus i el seu entorn, ha portat amb èxit la seva original versió de “La Serva Padrona” a diferents teatres i sales de Catalunya. Es tracta d’una proposta que situa l’acció en el context actual a partir de l’argument creat per Di Federico el 1733, quan l’obra es va estrenar a Nàpols. Músics i actors interactuen junts a l’escenari durant l’espectacle i interpreten en català els textos traduïts i adaptats pel mateix Marcel Pascual. Tal i com passa en l’original italià, l’adaptació catalana presenta un text parcialment rimat i s’ha elaborat intentant fer coincidir els accents textuals i els musicals, de manera que l’acoblament de música i paraula soni natural a l’oïda. A més, en la part musical s’han realitzat els mínims retocs imprescindibles perquè text i música encaixin de manera òptima.

“La Serva Padrona” fou concebuda i estrenada el 1733 com un “intermezzo”, és a dir, una peça d’òpera còmica que s’intercalava enmig de la interpretació d’una òpera “seriosa” més extensa. Aquesta obra s’estrenà el 5 de setembre d’aquell any per als entreactes de l’òpera “Il Prigioner Superbo”, del mateix Pergolesi. Aviat assolí gran popularitat i en els deu anys que seguiren l’estrena, s’interpretà a París, Londres, Madrid i Sant Petersburg. A Barcelona es representà per primera vegada l’any 1750.

L’orquestra
Pel que fa a la interpretació musical s’ha buscat subratllar la relació semàntica entre text i música de manera que l’orquestra esdevingui un actor més en el context de l’acció teatral. El conjunt orquestral que posa les notes a l’espectacle és integrat per Roger Junyent, Meritxell Tiana, Meritxell Genís, Ángela Moro i Albert Carbonell (violins); Elizabeth Gex, Núria Pinyol i Jordi Armengol (violes); Enric Prats i Oriol Casadevall (violoncel i contrabaix) i Gregori Ferrer (clavicèmbal).

Un dels principals objectius de la companyia Teatre de les Comèdies és acostar l’òpera a públics de totes les edats i no necessàriament familiaritzats amb aquest gènere escènic. Fins i tot es planteja com un espectacle familiar.

Òpera ‘La serva padrona’ amb Teatre de les comèdies

https://surtdecasa.cat/camp/agenda/opera-la-serva-padrona-amb-teatre-de-les-comedies/44850

AGENDA    ESPECTACLES
2016 Dimecres 22 de juny, 21 h
  • Reus
Teatre Bartrina

Òpera ‘La serva padrona’ amb Teatre de les comèdies

Música: Giovanni B. Pergolesi
Llibret: Gennaro di Federico
Adaptació: Marcel Pascual
Direcció escènica: Iban Beltran
Soprano: Laia Frigolé
Baríton: Xavier Mendoza
Actor: Arnau Colom
El Teatre de les Comèdies neix amb la voluntat d’oferir òpera a tot els públics. Les obres escollides han estat traduïdes al català per tal que text i música arribin de manera directa, sense la mediatització que suposa el sistema de subtitulació.
Iban Beltran planteja per aquesta òpera un context actual que al·ludeix a la funció metateatral de l’obra original, potencia la intel·ligibilitat del text i dels caràcters, i fa al·lusions a la commedia dell’arte, amb la qual la Serva Padrona té evidents connexions. L’orquestra, amb instruments originals, forma part de l’acció. L’estructura de l’obra i de l’espai escènic permeten la interacció entre públic i artistes.

CULTURA «La Serva Padrona», del Teatre de les Comèdies, al Bartrina

https://delcamp.cat/reus/cultura/la-serva-padrona-del-teatre-de-les-comedies-al-bartrina

Imatge de l’obra. Foto: ReusDiari.cat.

L’òpera còmica «La Serva Padrona» arriba al Teatre Bartrina el 22 de juny a les 21.00 hores en una versió escènica actualitzada pel dramaturg Iban Beltran i amb direcció musical de Marcel Pascual. La soprano Maia Planas, el baríton Xavier Mendoza i l’actor Arnau Colom, acompanyats per una orquestra de cambra amb integrants de primer nivell, són els encarregats de donar vida al popular llibret escrit per Gennaro di Federico i musi cat per Giovanni Batista Pergolesi.

La jove companyia Teatre de les Comèdies, sorgida al caliu del Teatre Bartrina, la ciutat de Reus i el seu entorn, ha portat amb èxit la seva original versió de «La Serva Padrona» a diferents teatres i sales de Catalunya. Es tracta d’una proposta que situa l’acció en el context actual a partir de l’argument creat per Di Federico el 1733, quan l’obra es va estrenar a Nàpols. Músics i actors interactuen junts a l’escenari durant l’espectacle i interpreten en català els textos traduïts i adaptats pel mateix Marcel Pascual. Tal com passa en l’original italià, l’adaptació catalana presenta un text parcialment rimat i s’ha elaborat intentant fer coincidir els accents textuals i els musicals, de manera que l’acoblament de música i paraula soni natural a l’oïda. A més, en la part musical s’han realitzat els mínims retocs imprescindibles perquè text i música encaixin de manera òptima.

TEATRE DE LES COMÈDIES: REMINISCÈNCIA D’UN TEATRE

TEATRE DE LES COMÈDIES: REMINISCÈNCIA D’UN TEATRE
NEIX UNA NOVA COMPANYIA REUSENCA QUE PRETÉN APROPAR EL PÚBLIC A UN GÈNERE D’ÒPERA CÒMICA, EN CATALÀ I DE BONA QUALITAT

MARCEL PASCUAL I PATRÍCIA MERCADO DAVANT D´ON ES TROBAVA L´ANTIC TEATRE DE LES COMÈDIES. FOTO: ALBA MARINÉ

Publicado: 11:03 – 16/11/2015
Cristina Valls

A l´Hospitalet de l´Infant el grup farà el seu debut amb la famosa òpera ´La serva padrona´
Fa uns quants anys el músic Marcel Pascual i uns altres companys barrinaven la idea d’engegar una sèrie d’espectacles d’òpera en petit format i de baix cost, una iniciativa cultural que «es pogués dur a qualsevol població de Catalunya, independentment de la disposició d’infraestructures», va explicar Pascual a aquest Diari. La ciutat escollida va ser Reus. «Som d’aquí i coneixem el potencial de la ciutat, rica en iniciatives culturals privades i públiques i a més disposa de diversos espais de qualitat», va explicar Marcel Pascual.

Així va néixer la companyia teatral de denominació reusenca, la qual rep el nom de Teatre de les Comèdies –nom que commemora el teatre de nom idèntic construït al segle XVIII i que va estar ubicat on es troba actualment el Museu Salvador Vilaseca de la raval Santa Anna–. «Els començaments són difícils, entre d’altres inconvenients hem patit manca de finançament extern», va detallar el músic.

Quant a la competència amb d’altres entitats teatrals, la presidenta del nou Teatre de les Comèdies, Patrícia Mercado, va adoptar un to positiu: «La competència és bona, fa que la qualitat del producte augmenti. En termes artístics penso que la competència no existeix, ja que cadascú té un segell de qualitat on diu el que pensa, qui la dirigeix, qui la imagina…», va dir Mercado sobre les diferents propostes vigents al mercat teatral.

La nova companyia teatral té com a objectiu «portar l’òpera allà on es troba el públic, en el seu idioma i sense que s’inverteixin molts diners per anar a veure-la», va aportar Pascual Marcel. Els mètodes pels quals es guia el Teatre de les Comèdies, quant a organització interna, producció i preparació de les obres consisteix segons el músic en «convidar els cantants, actors i directors com a col·laboradors del nostres projecte, la resta de tasques corresponents al bon funcionament de l’obra les assumim nosaltres mateixos», va dir la integrant de la companyia.

En aquesta primera etapa la companyia reusenca busca òperes bufa, que es tracta d’un gènere d’òpera nascut a Nàpols en plena època barroca a principis del segle XVIII, el qual «s’interpreta amb instruments originals» i està caracteritzat pel seu argument còmic i festiu, on també s’hi engloba la sàtira i l’embolic. «No descartem fer altres tipus de producció en el futur, però volem que siguin òperes fàcils de representar en qualsevol lloc», va respondre Pascual.

Debut de la companyia

El Teatre de les Comèdies estrenarà properament la que serà la seva primera obra –còmica– anomenada La serva padrona, que s’interpretarà en català el proper el dissabte 28 de novembre, a partir de les 22 hores, al Centre Cultural Infant Pere a l’Hospitalet de l’Infant. «No tenim constància que s’hagi presentat mai La serva padrona de Pergolesi en català», va afirmar Marcel Pascual. «Hi ha dues òperes titulades així, representarem la de Giovanni Battista Pergolesi, important dins la història musical de mitjan segle XVIII, ja que a França va despertar polèmica entre partidaris i detractors del nou estil teatral, fins i tot el mateix Rousseau i els reis de França també van prendre part dins la controvèrsia», va finalitzar Marcel Pascual, l’adaptador de la música de l’obra.